Parlar de les constitucions espanyoles del segle XIX com el cim de la modernitat és desconèixer tant el constitucionalisme comparat mundial com la nul·litat d'origen del vostre propi Estat-nació. Fem quatre precisions jurídiques fonamentals:
* L'ANTICUITAT NO CADUCA EN EL DRET CONSTITUCIONAL MODERN
Viuen el Regne Unit o els Estats Units al segle XII o XVIII perquè fonamenten la seva sobirania i els seus drets actuals en la Carta Magna (1215), el Bill of Rights (1689) o la Constitució americana de 1787? Al contrari: les democràcies més sòlides del món es basen en la continuïtat històrica ininterrompuda del seu dret originari, actualitzat a cada època sense renunciar a la seva matriu sobirana.
* LA GRAN FARSA DEL SEGLE XIX ESPANYOL vs. EL RECHTSSTAAT CATALÀ DE 1706
El vostre segle XIX espanyol (des de Cadis el 1812 fins a la Restauració) no va crear cap Estat de dret exemplar, sinó un segle de pronunciaments militars, guerres civils, estats de setge contra Catalunya i constitucions de paper mullat. En canvi, el Corpus Constitucional Català de 1704 i 1706 ja contenia garanties jurídiques reals que Espanya va trigar més de dos segles a conèixer:
* Jerarquia normativa i nul·litat automàtica dels abusos de l'executiu (Poc Valria de 1481).
* Un Tribunal Constitucional permanent, paritari i independent on el Rei no tenia vot de qualitat ni podia aturar sentències ni indultar oficials corruptes (Tribunal de Contrafaccions de 1702-1706).
* Inviolabilitat absoluta del domicili, Habeas Corpus i secret total de la correspondència postal per a qualsevol ciutadà (Corts de 1706, Capítol LXXIII).
* CAP CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DEL S. XIX O XX TÉ TÍTOL LEGÍTIM SOBRE CATALUNYA
En Dret Internacional regeix el principi suprem Ex iniuria ius non oritur (d'un acte il·legal no en pot néixer dret vàlid). Totes les constitucions espanyoles des de 1812 fins a la de 1978 es van edificar sobre el Decret de Nova Planta de 1716, un acte d'ocupació militar nascut del perjuri de Felip V. Com que la nostra pròpia llei suprema (Constitució de 1599, Llibre I, Títol XIV, Const. II de la Compilació de 1704) establia que les Constitucions de Catalunya no podien ser revocades ni suspeses sinó en Corts Generals de Catalunya, cap parlament de Cadis o de Madrid ha tingut mai competència jurídica legal per extingir la nostra sobirania originària.
* LA PROVA DE VIDA AL SEGLE XXI I EL PRECEDENT DE LETÒNIA (1922-1990)
Tan poc "medieval" i tan viu és el nostre dret que l'actual Codi Civil de Catalunya vigent avui mateix (Art. 111-1) emana directament d'aquelles mateixes Compilacions de 1704 que el 1716 no van gosar esborrar del tot. I quan el 1990 la República de Letònia es va alliberar de l'URSS, no va acceptar les "constitucions modernes soviètiques", sinó que va restablir la seva Constitució històrica pre-ocupació de 1922 i la va actualitzar al segle XXI.
No volem tornar al segle XII: volem fer exactament el que fan les nacions lliures amb memòria d'Estat. Restituir el nostre Dret Públic segrestat per les armes el 1714 i actualitzar-lo per a la República democràtica del segle XXI en compliment del mandat de l'1-O.
De la Llei Catalana de 1706 a la Quarta Compilació! Visca les Constitucions de Catalunya!