El més al.lucinant és que venen l'amnistia com una "victòria" (Junqueras) i una "capitulació" (Puigdemont). Una vegada més, demostren que no coneixen l'enemiga Espanya i no preveuen les respostes del colonialisme espanyol. Després de la majoria absoluta del PP-VOX dia 29-N, veurem que en queda d'aquesta "victòria", d'aquesta "capitulació" i de poder parlar català al congrés espanyol.
Arribat, el moment, l'única victòria que es pot celebrar és la defensa de la DUI fins a les últimes conseqüències i la consolidació de la República Catalana'.
Qui no recorda la història, l'acaba repetint!
QUÈ VA PASSAR L'OCTUBRE DE 1934?
El 4 d’octubre de 1934, la incorporació de ministres de la CEDA —la Confederació Espanyola de Dretes Autònomes— al Govern espanyol d’Alejandro Lerroux provocà una greu crisi política. Una part de l’esquerra considerava que la CEDA amenaçava les reformes republicanes i l’autonomia catalana.
El 6 d’octubre, el president Companys proclamà l’«Estat Català de la República Federal Espanyola» des del Palau de la Generalitat.
La iniciativa fracassà davant la intervenció de l’exèrcit, comandat a Catalunya pel general Domingo Batet. Companys i els membres del Govern es rendiren i foren detinguts.
Les conseqüències foren importants: la Generalitat quedà intervinguda i, el gener de 1935, les Corts suspengueren les facultats del règim autonòmic català.
QUÈ VA PASSAR DIA 5 DE JUNY DE 1935?
El Tribunal de Garanties Constitucionals, que aleshores tenia competències per jutjar alts càrrecs de l’Estat, jutjà Companys i el seu Govern per rebel·lió militar.
La sentència, dictada el 5 de juny de 1935 —i publicada oficialment el 12 de juny—, els condemnà a:
30 anys de reclusió major.
Inhabilitació absoluta.
Interdicció civil durant el temps de la condemna.
Un aspecte rellevant és que la sentència no fou unànime: cinc magistrats formularen un vot particular discrepant i defensaren que els processats havien de ser absolts, perquè consideraven que la seva conducta corresponia a l'àmbit del judici polític, no a una condemna penal per rebel·lió.
Companys i els consellers Joan Comorera i Joan Lluhí i Vallescà acabaren empresonats al penal del Puerto de Santa María, a Cadis. Els altres consellers foren traslladats a la presó de Cartagena.
QUÈ VA PASSAR EL FEBRER DE 1936?
16 de febrer de 1936:
el Front Popular guanyà les eleccions generals espanyoles. A Catalunya, el Front d’Esquerres també obtingué una victòria clara. L’amnistia dels presos polítics havia estat una de les grans reivindicacions de les esquerres.
19 de febrer:
Manuel Azaña formà un nou Govern republicà.
21 de febrer:
la Diputació Permanent de les Corts republicanes aprovà l’amnistia mitjançant un decret llei.
La mateixa nit del 21 de febrer: Companys i els consellers empresonats recuperaren la llibertat.
1 de març de 1936:
Companys tornà solemnement a Barcelona, on fou rebut per una multitud entusiasta.
QUINA FOU LA RESPOSTA ESPANYOLA QUATRE MESOS DESPRÉS?
18 de juliol: cop d'estat dels militars africanistes, borbònics i feixistes, que amb el suport de Hitler i de Mussolini i la indiferència de les democràcies europees, van iniciar la guerra contra Catalunya que va acabar amb l'ocupació militar, la derrota total, el genocidi, la marxa a l'exili de milers i milers de catalans (160.000-180.000), l'afusellament del president Companys el 15 d'octubre de 1940 i 40 anys de dictadura franquista que el 1975 es va perpetuar amb la restauració borbònica i el règim de 1975, que avui dia continua ben vigent.
La celebració entusiasta que els acòlits de Junqueras i de Puigdemont celebraran els propers dies serà una "victòria" tan pírrica com la que va celebrar Lluís Companys l'1 de març de 1936, i tot perquè Mas, Puigdemont i Junqueras l'octubre de 2017 no van acabar la feina, van traïr el mandat del Parlament, no van defensar la DUI fins a les últimes conseqüències i van desertar deixant el nostre poble abandonat a l'estacada.
Tall de l’entrevista de Cayetana Alvarez de Toledo a Cebrian fa 10 anys. Googlejant la trobareu. Ens han canviat independència per llibertat presos i exiliats. L'anècdota (amnistia) convertida en categoria i la categoria (independència) convertida en anècdota. És a dir: el fi ja no és la independència, sinó la llibertat dels que ens van trair.