Natura i cultura. Valors i símbols.

Barcelona
¿Perquè les nostres societats accepten tan passivament l'omnipresència d'una publicitat que majoritàriament prescindeix espectacularment de l'autenticitat, de la veritat? És com si ens agradés que ens enganyin, que es engatussin...
1
6
141
Perdó, "ens engatussin"
1
27
L'entreteniment és útil, però si no es vigila pot generar addicció, dependència. La cultura no en genera, sempre respecta la nostra llibertat. I sempre demana un petit esforç, un gest de la voluntat, tot i que pot acabar generant un gran plaer.
1
1
6
409
Raimon Ribera retweeted
Un servidor matisaria: les bones lectures ens formen. Les altres, en canvi, ens distreuen, ens enganyen, ens deformen. Ben igual que en la música, teatre o cinema.
3
7
282
"Afortunats aquells que poden arribar al temps d'acceptació sense haver estat malmesos per moments de desolació que facin impossible la reflexió serena, curosa i agraïda en el temps de comiat." Mond Riber, Micropoemes de l'acceptació XVII
4
137
La cultura enriqueix, fa créixer i madurar personalment; l'entreteniment distreu, fa passar una bona estona. Davant d'un concert, una exposició, un llibre, una pel·lícula, etc. val la pena preguntar-se si més aviat és cultura o entreteniment. Això ens situa, és útil saber-ho...
6
136
Una de les activitats més valuoses a les que té accés la condició humana és la de compartir contemplació; trobar-se amb algú o alguns no per interactuar sinó per observar plegats la vida, l'entorn, el que passa, alguna cosa; per viure junts un moment de distància contemplativa.
13
344
"Estrany privilegi, la nostra petita vida. Complicada, poca cosa, imperfecta, limitada, dolorosa, fràgil, feble, farcida de fracassos, i tot i això, irrenunciable, envoltada de meravelles, plena del goig d'existir." Mond Riber, Micropoemes de l'acceptació XVI
118
Així com el personalisme del segle XX es vinculava bàsicament amb l'humanisme cristià, el personalisme del segle XXI s'hauria de vincular alhora amb els humanismes d'arrel religiosa, els humanismes laics i l'humanisme referit al diàleg interreligiós.
4
176
En l'àmbit espiritual, baixar a les profunditats i pujar al cel estan vinculats, tal com diu Joan Alcover a "La Balanguera": "Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar". A les mitologies, resurreccions i ascensions van sovint precedides per anades al fons...
2
16
345
"Ara ho deixes anar" ("Nunc dimittis"): Hi ha un moment clau, el moment de deixar anar, de deixar marxar, d'acomiadar, tot allò que és un obstacle per poder endinsar-se en les profunditats i les alçades de la realitat. Tothom pot arribar a aquest punt i fer el pas, tothom.
1
2
222
"En aquest temps final, el temps d'acceptació, la tasca és acabada. Ja no hi afegim res, ja no anem més enllà. Simplement, lentament, amb calma i serenor, observem el que hem viscut, i hi fem un comentari." Mond Riber, Micropoemes de l'acceptació XV
2
119
De vegades defugim les vivències intenses i autèntiques perquè ens transformen d'una manera imprevisible, i no ens agrada endinsar-nos per camins d'incertesa. Volem mantenir el control sobre qui som.
1
5
167
"Faci's la teva voluntat" ("Fiat voluntas tua"): En els nivells profunds de la realitat la nostra petita voluntat no regeix, no configura; és com si aquests nivells es regissin per una voluntat pròpia. Tothom pot mirar de conèixer i seguir aquesta voluntat profunda, tothom.
1
2
170
La frase és del Parenostre. En la tradició litúrgica catalana sovint es tracta a Déu més aviat de "vos", com a forma de respecte: "Faci's la vostra voluntat". Però en l'original grec i en llatí, i en moltes traduccions del evangelis al català, al Parenostre es fa servir el "tu'.
68
Davant l'esgotament d'un sistema polític que més aviat mostra a gairebé tot arreu un gruix humà insuficient, seria bo reivindicar políticament, no només com a filosofia, el personalisme. I aniria bé que hi hagués com a mínim un partit personalista a la dreta i un a l'esquerra.
1
1
6
223
Però no sembla haver-hi indicis d'això ni tan sols a França, que n'és el lloc d'origen (Maritain, Mounier) i un dels grans laboratoris polítics de la història. Es tracta de posar de fet, no només de paraula, la persona humana al centre, com a valor màxim.
1
81
"Configurar-nos, com si fóssim una pila de fang que vol esdevenir forma, escultura, obra d'art. Artistes o artesans, és ben igual. El resultat serem nosaltres, serà la nostra vida." Mond Riber, Micropoemes de l'acceptació XIV
131
Els meus comentaris a comentaris rebuts al meu tuit del 8 d'octubre sobre l'onada feixista... aglapertu.blogspot.com/2026/…
1
2
6
302
"Anyell de Déu" ("Agnus Dei"): Qui es mostra docilment disposat a seguir les dinàmiques derivades de la connexió amb la fondària de la realitat (allò que percebem quan ens la mirem amb plena atenció, ple interès, plena estimació). Tothom pot procurar ser anyell de Déu, tothom.
1
2
149
Perdó, "dòcilment"...
32