Ben cert!
L'entrada de les matemàtiques de Còrdova (el cor d'Al-Àndaluscap al Monestir de Santa Maria de Ripoll durant el segle X va ser un dels fets més rellevants per a la ciència de l'Europa cristiana medieval. Aquest traspàs de coneixement es va produir gràcies a una combinació de proximitat geogràfica, diplomàcia política i l'acció de personatges clau que van connectar el món àrab amb el món llatí.
Pero al segle XIX la xusma dels Tiradores de Isabel II que eren un batalló de milicians liberals i voluntaris procedents de Barcelona van protagonitzar l'incendi i saqueig del Monestir de Santa Maria de Ripoll el 9 d'agost de 1835, en el context de la Primera Guerra Carlina. Un gran Arxiu cultural aniquilat en sa immensa majoria.
Fundat per Guifré el Pilós el 879, el monestir de Santa Maria de Ripoll es converteix, al llarg del segle X i XI, en el gran far cultural dels comtats catalans. El seu scriptorium copia i conserva manuscrits de tota mena: textos clàssics, tractats de ciència, obres religioses i cròniques, arribant a reunir una de les biblioteques més importants de l'Europa cristiana d'aquell temps. Monjos i abats erudits, com el futur Gerbert d'Orlhac (papa Silvestre II), hi estudien i hi treballen. Ripoll esdevé també panteó dels comtes de Barcelona, lloc on reposen Guifré el Pilós i els seus descendents. Cultura, poder i memòria es concentren en un mateix indret sagrat. Mentre Europa dorm en la foscor, Ripoll guarda la llum del saber.