Demà es votarà el "decret Maricarmen", o més aviat, el decret de l’esclavitud.
Anem a analitzar-lo:
El llogater passa a tenir la possessió de l’immoble, amb el lloguer congelat de per vida. Quan mori, el contracte passa als seus fills sense pagar ni un euro de successions, plusvàlua ni res. Després vindrà el net, que heretarà el mateix dret al mateix preu que pagava l’avi. I així, generació rere generació.
A l’altra banda tenim el propietari: obligat a pagar IBI, IRPF, patrimoni, assegurances, comunitat, derrames, reparacions... i quan mori, el fill pagarà successions, donacions, plusvàlues i altres impostos, i el net, tornarà a pagar successions, donacions, plusvàlues i altres impostos, i així successivament.
I mentre els costos pugen amb la inflació, el lloguer queda congelat. Arribarà un moment en què el que cobri el propietari no cobrirà ni les despeses i haurà de posar diners de la seva butxaca perquè una altra família pugui continuar vivint-hi a casa seva.
Això no és una expropiació. És molt més pervers: és convertir el propietari en l’esclau fiscal del seu propi patrimoni.