Onze anys després, el funàmbul torna a transitar per la corda fluixa que té més sentit: la de paper. El primer número de la segona etapa conté un monogràfic dedicat a Robert Walser.
Un bon exemple, emmarcat en la tradició inaugurada per Goethe, de viatjar a Itàlia a la recerca de les arrels clàssiques i d'un mateix. El catàleg d'Allia és envejable.
Arthur Conan Doyle i Louisa Hawkins el 1892. Conan Doyle va ser un gran defensor de la bicicleta, fins al punt que la va proposar com a alternativa als cavalls de l'exèrcit. No li van fer gens de cas.
Avui, a les 18.30, al Museu d'Història de Barcelona, parlaré de Bolonya. Hi apareixeran dracs terribles, plans molt tèrbols, melics inspiradors, cèlebres anarquistes, granotes reviscolades i, curiosament, Joseph Roth.
Hotel Blaues Kreuz, a Biel. Robert Walser —protagonista, a pesar seu, del proper i imminent número d'el funàmbul—, va viure set anys a les golfes d’aquest edifici, concretament a l’ala on s’allotjaven els criats.
Per a Bruno Schulz, la pintura i l'escriptura eren dos mitjans diferents que li permetien expressar la mateixa poètica.
Aquí, un detall de "Trobada" (1920).
«La tardor és l'anhel que l'ànima humana sent per la materialitat, per la transcendència, per les fronteres. Quan, per motius inescrutables, les metàfores, els projectes, els somnis humans, comencen a anhelar una realització, vol dir que ha arribat l'hora de la tardor.»
Aquarel·la de Karl Walser en què representa el seu germà, Robert, disfressat de Karl Moor, personatge principal de Die Raüber [El bandit] (1782), de Friedrich Schiller.
Robert Walser, el 3 de gener de 1937. Aquell dia va recórrer la distància que va de St. Gallen al cim del Gäbris, passant per Trogen (uns 12 km, amb un desnivell de 800 metres). La fotografia és de Carl Seelig, que li va acompanyar.
Després de set dies a la parada que Flâneur comparteix amb altres editorials a La Setmana del Llibre, he decidit injuriar qualsevol persona que em digui que els joves no llegeixen.