Avui fa nou anys, el Parlament de Catalunya aprovava la declaraciĂł d’independència. Una majoria parlamentĂ ria democrĂ tica i legĂtima prenia una decisiĂł legĂtima i democrĂ tica, en compliment del resultat del referèndum de l’1 d’octubre.
És cert que nou anys després, l’independentisme està fragmentat i afeblit. Paradoxalment, Espanya no està millor sinó pitjor; malgrat els esforços que ha dedicat i dedica a combatre tota forma d’independentisme, la seva situació és d’una divisió extrema i d’una confrontació entre blocs que va en augment. En aquest sentit, és oportú tornar a recordar que les querelles espanyoles no són les nostres i que només ens interessen si les podem utilitzar per al nostre objectiu.
Es poden i s’han d’extreure moltes lliçons d’aquests nou anys. La mĂ©s important Ă©s que sense unitat polĂtica i social i sense contro de les institucions, no hi ha cap camĂ possible a recĂłrrer. I tambĂ© que fins i tot en els moments mĂ©s difĂcils per al moviment, Espanya genera crisis que haurĂem d’estar preparats per aprofitar.