Vaig començar això de «propaganda natalista que m'agrada» amb aquest vídeo: 1. El que poden crear dues persones en un parell o tres de generacions:

La conclusió és clara: Catalunya ha rebut un allau migratori insostenible en les darreres dècades i ja no podem més. Necessitem una política natalista ambiciosa perquè les famílies catalanes puguin tenir els fills que desitgen, arribar al reemplaçament i un saldo migratori sostenible.

Fa pena en Miquel excusant-se del llibre que va publicar. Quan ho va fer no sabia que l'autor seria vicepresident de Trump, i però si ho hagués sabut, què? Si el llibre era interessant no es podia publicar igual? Es justifica davant d'un manipulador i dogmàtic, a més.

La despesa de l'Estat espanyol en construcció i manteniment d'infraestructures de transport ha caigut en 30 anys del 7,5% al 3,9% del pressupost públic. La desinversió sostinguda té conseqüències.

Barcelona té uns 1.300 minisupermercats i botigues d’alimentació oberts 24 hores. Només el 2024: 112 inspeccions, 1.993 infraccions. Productes caducats, problemes d’higiene i deficiències sanitàries. Ell és l’Esteve i s’ha gastat més de 200.000 € per obrir un supermercat de productes de proximitat. Demana obrir 24 hores i li ho deneguen. Després, amb el local muntat i els diners invertits, l’Ajuntament de Collboni el vol fer tancar perquè va presentar la sol·licitud de llicència dos dies tard. Collboni, ha convertit Barcelona en una bomba de rellotgeria de la inseguretat i ara també vol enfonsar els qui encara tenen el coratge d’aixecar la persiana? Barcelona, és la ciutat on delinquir surt més a compte que treballar, on la impunitat s’imposa i on emprendre, segons qui siguis, et pot costar la ruïna. Que ho vegi tothom. I que la vergonya els obligui a donar explicacions.

Aquests són els mitjans que després diuen que les xarxes socials desinformen

🧵 2,18 milions de residents a Catalunya han nascut a l’estranger (1-7-2026). Mentrestant, la població nascuda a Catalunya no para de baixar. Tot el creixement demogràfic del país depèn de la immigració. Les dades de l’INE, en un fil 👇

🌍 Sud-amèrica és el primer origen: 741.447 persones (1-1-2025). La segueixen l’Àfrica (421.847) i Europa (414.652). Orígens molt diversos, amb una dinàmica que no hem planificat i que continua canviant.

📈 L’increment anual va tocar sostre el gener del 2023: +165.529 persones en un any. Ara és de +90.685. Frena, però continua sent enorme. I mentrestant la població nascuda a l'Estat perd unes 20.000 persones cada any.

El 2017 eren el 16,6% de la població. Avui són el 26,5%: una de cada quatre persones. Deu punts en menys d’una dècada. Cap país pot fer un canvi demogràfic d’aquesta magnitud sense decidir-ho conscientment. Catalunya no l’ha decidit.

1/2 Quatre classes de 4t d’ESO. 25 alumnes per classe. Els catalanoparlants actius, dispersos. El castellà domina a totes quatre. Tenim alumnes que parlen català, però cap grup que el parli. I si deixem de dispersar-los?

Hi ha gent obessionada amb el color de la pell i molt sovint no són els qui creieu. D'altra banda, és tan absurd tot plegat. Llavors jo he de deixar-me substituit completament per algú que té cultures i llengües i avantpassats diferents al meus només si és fenotípicament com jo?

Perdona, algú ha de dir que el preu de no fer la independència és que els teus éssers estimats puguin morir dins d'aquest Estat fallit.

Aquí té raó.

Em sembla un precedent horrible que es compri això que tot és un "error humà". Hi ha d'haver hagut sistemàticament una muntanya grossíssima d'errors tècnics, organitzatius i estratègics, abans d'arribar al cim en què centenars d vides arriben a dependre d'un sol error humà.

I said this a year ago: human-made art will become a luxury good, just like local and nutritious food, natural-fiber clothing, and tech-free education for children. Basic human things are increasingly only for the rich.

Val a dir que els països més democràtics i moderns del nord d’Europa no tenen aquesta concepció de casta funcionarial inamovible que té Espanya. Una concepció que Catalunya hem reproduït per imitació acrítica i mandrosa del referent espanyol. Al nord veiem una presència més important de relacions laborals (no funcionarials) en treballadors públics: És més fàcil accedir a càrrecs públics i més fàcil sortir-ne, hi ha més rotació i menys segregació entre el món públic i el privat. Alguns diran que el que tenim aquí és liberalisme napoleònic. Que la funció pública tal com la concebem serveix per restringir el poder arbitrari dels governs. Diran que les oposicions i reserva de plaça són el millor mecanisme per seleccionar objectivament per mèrits i capacitats i crear un cos tècnic de nivell que resisteixi els vaivens dels cicles electorals. Tot això és òbviament propaganda barata autojustificativa i no aguanta cap contrast amb la realitat. El que tenim aquí és més aviat una formulació moderna de la vella autocràtica feudal, producte de la construcció estatal top->bottom que caracteritza Espanya. Les oposicions són mecanismes gremials de proteccionisme laboral corporatiu i legitimació de determinades condicions. En el context de degradació socioeconòmica dels últims 25 anys, la funció pública és cada cop més el refugi d’una classe mitjana en crisi. I és també un dels dos vectors principals, que explica la construcció d’una estructura social de castes que s’allunya d’una república de ciutadans iguals. L’administració s’ha de reformar, però ningú ho farà perquè caldria atacar massa interessos massa forts, desestabilitzant un dels pilars fonamentals del règim actual. Requeriria tenir menys aversió al risc i més programa de transformació política, quelcom que els partits majoritaris no tenen. I sabotejaria tot el sistema clientelar que dóna de menjar a molta gent important. La reforma no vol dir grans retallades públiques o de drets laborals. Aquesta és la típica estratègia pseudod’esquerres dels insiders. De fet, tan cert és que la malversació pública (incloent en sous) ha augmentat a la funció pública, com que també existeixen àmbits dels serveis públics infradotats o amb sous baixos i en retrocés. La reforma vol dir retallar privilegis injustificables, retallar excedents improductius que deslegitimen el conjunt, modernitzar l’administració (lo qual requereix purgues directives importants) i posar la funció pública al servei del país, per evitar que el país estigui al servei la funció pública. És de sentit comú i cada cop serà una demanda democràtica més fonamental, a mesura que la disfuncionalitat s’acumula.

La gent va fallar, entre d'altres, perquè els debats seriosos que hauríem d'haver tingut eren tractats amb superficialitat o directament bandejats per por a l'escàndol. Em ve al cap la sectorial de Defensa de l'ANC, però també el cens, les relacions internacionals, la llengua...