Val a dir que els països més democràtics i moderns del nord d’Europa no tenen aquesta concepció de casta funcionarial inamovible que té Espanya. Una concepció que Catalunya hem reproduït per imitació acrítica i mandrosa del referent espanyol. Al nord veiem una presència més important de relacions laborals (no funcionarials) en treballadors públics: És més fàcil accedir a càrrecs públics i més fàcil sortir-ne, hi ha més rotació i menys segregació entre el món públic i el privat.
Alguns diran que el que tenim aquí és liberalisme napoleònic. Que la funció pública tal com la concebem serveix per restringir el poder arbitrari dels governs. Diran que les oposicions i reserva de plaça són el millor mecanisme per seleccionar objectivament per mèrits i capacitats i crear un cos tècnic de nivell que resisteixi els vaivens dels cicles electorals. Tot això és òbviament propaganda barata autojustificativa i no aguanta cap contrast amb la realitat.
El que tenim aquí és més aviat una formulació moderna de la vella autocràtica feudal, producte de la construcció estatal top->bottom que caracteritza Espanya. Les oposicions són mecanismes gremials de proteccionisme laboral corporatiu i legitimació de determinades condicions. En el context de degradació socioeconòmica dels últims 25 anys, la funció pública és cada cop més el refugi d’una classe mitjana en crisi. I és també un dels dos vectors principals, que explica la construcció d’una estructura social de castes que s’allunya d’una república de ciutadans iguals.
L’administració s’ha de reformar, però ningú ho farà perquè caldria atacar massa interessos massa forts, desestabilitzant un dels pilars fonamentals del règim actual. Requeriria tenir menys aversió al risc i més programa de transformació política, quelcom que els partits majoritaris no tenen. I sabotejaria tot el sistema clientelar que dóna de menjar a molta gent important.
La reforma no vol dir grans retallades públiques o de drets laborals. Aquesta és la típica estratègia pseudod’esquerres dels insiders. De fet, tan cert és que la malversació pública (incloent en sous) ha augmentat a la funció pública, com que també existeixen àmbits dels serveis públics infradotats o amb sous baixos i en retrocés.
La reforma vol dir retallar privilegis injustificables, retallar excedents improductius que deslegitimen el conjunt, modernitzar l’administració (lo qual requereix purgues directives importants) i posar la funció pública al servei del país, per evitar que el país estigui al servei la funció pública. És de sentit comú i cada cop serà una demanda democràtica més fonamental, a mesura que la disfuncionalitat s’acumula.
O podes cada any les branques que dobren, o acabes caient en la motoserra.