Segurament recordeu les vagues de l’ensenyament d’abans de l’estiu. Milers de mestres i professors van renunciar a una part del sou per reivindicar unes condicions laborals millors.
Segurament recordeu també com UGT i Comissions Obreres van signar un acord amb el Govern català per mirar de tancar ràpidament l’expedient. USTEC va rebutjar aquell acord, no el va signar i va continuar la vaga. La resposta d’UGT, Comissions Obreres i el Departament va ser acusar USTEC de ser massa maximalista en les seves reivindicacions.
Doncs ara compareu aquella actitud amb el que veiem avui.
UGT i Comissions Obreres promouen una vaga general en plena campanya electoral. Però contra qui? Contra el Govern d’Esoanya que, després de vuit anys, no ha resolt el problema de l’accés a l’habitatge? No. La meva lectura és que aquesta mobilització funciona com un acte de propaganda a favor del Govern i contra l’oposició.
Quan els professors reclamen millores laborals, són maximalistes. Quan convé mobilitzar el carrer en benefici polític del Govern, aleshores la vaga es converteix en una causa irrenunciable.
Em sembla inacceptable. Perquè un sindicat ha de defensar els treballadors, també quan això incomoda un govern del seu mateix color polític.
Hi ha una forma de corrupció que consisteix a desvirtuar la funció d’una institució i posar-la al servei d’un partit. Tot plegat, emparat en aquella suposada superioritat moral segons la qual, mentre governin les esquerres, tot es pot justificar, desde mariscades a milionàries subvencions.
Si UGT i Comissions Obreres volen fer campanya pel PSOE, que ho diguin obertament. Però que no confonguin la defensa de la classe treballadora amb la defensa del partit que governa.
Quin fàstic, Déu meu.